FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Petita extensió que es distingeix per alguna cosa de la superfície que l'envolta. Un clap de neu. Un clap de bosc. Un clap de bolets. Els ceps d'aquell clap són els més ufanosos de la vinya. clap de cel Tros de cel blau entre núvols. a claps Formant claps. Plou a claps. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mancat de vivor, de gràcia. Peix de la família dels ammodítids, de cos allargat, de 10 a 20 centímetres de llargada, amb el dors de color blau verdós, els costats i el ventre argentats, el maxil·lar inferior prominent i acabat en una punta cònica, i una sola aleta [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Buglossa. boleng roig Planta herbàcia de la família de les boraginàcies, híspida, amb les fulles lanceolades, les caulinars un xic abraçadores, i les flors tubuloses d'un blau viu, disposades en cimes proveïdes de bràctees, pròpia de sòls arenosos, l [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocell de la família dels fasiànids, que arriba a fer 89 centímetres de llargada, de cua llarga, amb el plomatge de colors brillants, el cos castany rogenc reticulat de negre, el cap i el coll blau verdós metàl·lic, i la pell nua del voltant dels ulls vermella, molt [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent al mes d'octubre. Planta de la família de les compostes, de fulles ovades o espatulades, irregularment dentades i decurrents, i de capítols amb el botó groc i una corona de lígules blanques o d'un altre color, violaci, purpuri, blau o rosat, segons les varietats [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les labiades, molt aromàtica, pubescent, de fulles ovades i peciolades i flors d'un blau violaci, de tub llarg, disposades en cimes axil·lars a la part terminal de les tiges, que es fa sovint en marges de bosc i fenassars, emprada com a aromatitzant i en [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Peix de la família dels engràulids, de 20 centímetres de llargada màxima, de dors blau verdós, costats i ventre argentats, amb el musell prominent i la boca molt grossa situada a la part inferior, escates fines i molt caduques, una sola aleta dorsal en posició central [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mineral del grup dels feldespatoides, amb sodi, calci i anions addicionals de sulfat, sulfur i clorur, de fórmula Na3Ca(Al3Si3O12)(SO4), que cristal·litza en el sistema cúbic, és de color blau i es troba en algunes roques volcàniques alcalines subsaturades en sílice. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Herba de la família de les compostes, robusta, semblant a la carxofera, però de fulles i bràctees involucrals espinoses, i amb els capítols d'un blau intens, cultivada per aprofitar-ne les penques, comestibles quan són tendres, les flors per a fer quallar la llet, les [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mamífer cetaci del gènere Balaenoptera, de la família dels balenoptèrids, que es diferencia de les balenes per la presència de solcs ventrals. rorqual blau Rorqual que pot atènyer 30 metres de llargària i és l'animal més gros existent (Balaenoptera [...]
